COM ARRIBEM AL BARRI GÓTIC?

Abui vam agafar el metro.Primer de tot vam agafar a la parada de Can Vidalet fins a la vall d'Hebron, després ens vam baixar a l'Hospital Clinic fins a muntaner roselló,per ultim vam agafar el metro a la Via Laietaria i ya vam poder arribar al Barri Gótic.

Vam escollir aquest recorregut per que vivim al costat de aquest metro i podriem anar mes tranquils sense fer falta caminar tant.

ITENERARI

Avui per segon dia quedem per trobarnos amb els professors en la Font de Canaletes per passar llista i poder començar el nostre recorregut per Barri Gòtic.

Començarem en Plaza Catalunya i si ens fixem cap a la muntanya pugen dues dels passejos mes bonics de la cuideu: la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gracia. La Plaça Catalunya és el centre de Barcelona i com molts sabreu abunden les defecaciones de colomes. Si mirem recte a la part alta del Banc d'Espanya, hi ha una estàtua que representa a un déu anomenat Mercuri o Hermes.

Ara si mirem cap a enrere, veurem que en la cantonada de les Rambles hi ha una estàtua dedicada a l'antic President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà que va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 de setembre en 1859 i va morir el 25 de desembre de 1933. Francesc va ser un polític i militar d'ideologia republicana i independentista catalana i un dels fundadors dels partits Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya, sent succeït per Lluís Companys i Jover.
Aquest retrat va ser realitzat per Josep Clarà l'any 1932.

Ara ens dirigim a conèixer la part antiga de la ciutat. Estem perduts pels carrers perfectament estructurats del Barri Gòtic que deu el seu nom a l'art gòtic que es va desenvolupar durant els últims segles de l'Edat Mitjana conservant-se alguns edificis com l'església de Santa Anna, l'Església de Pi, la Catedral, etc.
Bé, seguim. Des de la Plaça Catalunya es pot visualitzar el Hard Rock Cafè, al costat hi ha un carrer molt petit que encara que no ho sembli té sortida.
Si seguim el carrer apareix una plaça silenciosa trucada Ramón Amadeu. El nom de la plaça ve d'un escultor espanyol que va viure a Barcelona des de 1745 fins que va morir en 1821 als 76 anys.

Feia davant podem visualitzar la Isglesia de Santa Anna forma part de l'antic monestir de canonges del Sant Sepulcre establert al 1145 i extingit a la fi del segle XV.
És un magnífic exemple d'església Gòtica dels segles XII-XV. No vam poder entrar dins i quan ens anàvem a anar, ens vam adonar que hi havia una porta on es podia veure bastant ben el claustre. Fixar-vos ben perquè no té desaprofitament!

En el seu interior s'obre una multitud d'arbres verds i ben cuidats que donen vida a l'ambient. Si mirem al voltant del quadrat veurem que està envoltat d'arcs ogivals amb unes columnes decorades i treballades. Més enllà hi ha el passadís amb la mateixa forma que el pati i si observem les parets veiem que estan fetes pedra per pedra i en algunes d'elles s'obre una porta que dóna a un altre costat de l'església.

Passegem per la plaça i ens fixem en les ruïnes de la necròpoli romana que com era normal, recorria el camí d'entrada de la ciutat. Vam creure que es mereixia una foto i ens fixem que era una via sepulcralromana, vull dir, tombes d'època romana situades a banda i banda d'una de les vies d'entrada a la ciutat de Barcino que conduïa a la porta septentrional Decumanade la muralla.

Arribem al carrer de Portaferrisa, és un nom una miqueta peculiar i us preguntéssiu el perquè d'això, doncs va ser perquè era el carrer que portava a la porta de ferro. 

Una mica abans de la Rambla arribarem a un carrer molt petit, molt estreta i fosca que es diu Petritxol. És una dels carrers més típics i entranyables. Fa molts anys s'amagaven passions darrere d'aquestes balconades. D'aquesta època ha quedat un amor per l'art i el bon gust de moltes de les tendes. Si ho voleu comprovar us recomanem entrar en una chocolatería que fan unes ensaïmades amb xocolata i nata que estan per xuclar-se els dits.

Pel carrer ens fixarem que està decorada per unes rajoles on hi ha alguns versos apariats catalans com per exemple:

És un carrer molt petit, però encara així té una gran història. En aquest carrer han passat o viscut diversos personatges cèlebres catalans, com per exemple la popular soprano Montserrat Caballé que en un habitatge d'aquest carrer va tenir el seu estudi; en una altra va viure el doctor i home de ciències Francesc Salvà i Campillo, i en una altra va néixer el promotor, editor i arxiver teatral Lluís Millà i Reig; així mateix hi ha una inscripció de record a la figura literària del popular dramaturg del segle XIX Àngel Guimerà que va néixer en el 1847 i va morir en el 1924.

Al final d'aquest carrer fosc sortirem a una plaça ampla amb molta llum anomenada plaça del Pi que deu el seu nom al pi centenari que hi ha en la mateixa, construïda l'any 987 i d'estil gòtic i destaca la seva gran rosassa central.

Si és veritat que existeix un criteri que existeix sobre una estètica humanística europea l'hauríem de buscar a París. Però com el viatge és car ens conformem amb Barcelona, deixeble incondicional d'aquesta i la ciutat de la península amb mes capellà ha intentat imitar la metròpoli del Sena. Això ve al cas del mercat de pintures que, si anéssim en dissabte, trobaríem a la Plaça de Sant Josep Oriol, just al costat de la del Pi. Aquí es concentrava una bona part de la vida bohémia i artística barcelonina. Ara tot queda una mica turístic.
En la calli Au María preguntem a una anciana, que ens trobem en aquest mateix carrer d'on provenia aquest idioma i ens va dir que del llatí i que a partir d'això es va crear el català i el castellà.

La oracio es: 

Ave Maria,gratia plena,

Dominus tecum,

benedicta tu in mulieribus,

et benedictus fructus ventris tui lesus.

Sancat Maria meter Dei,

ora pro nobis peccatorobius,

nunc, et in hora nostrae.

Amen

Girem a la dreta i ens submergim al carrer de ''Banys Nous'' , el nom procedeix dels judios que ibam a purificar-se abans d'entrar en la sinagoga que van durar fins al 1716. Ens quedem pensant que estem envoltades de tendes molt antigues i artesanes que no podríem trobar al barri on vivim.

Com per exemple aquesta sombreria:

Baixem uns metres a baix i trobem un encreuament de quatre carrers. Girem a mà esquerra i trobem el carrer del Call; el “Call”és un pas estret entre dues roques o entre dues parets. La sinagoga no es veu amb facilitat, és una porta amb un cartell informatiu, no vam poder entrar per tant no podem explicar característiques d'ella. Seguim pel carrer i ens parem en els nombres 5 i 7, mirem per a dalt i ens fixem que la paret té relleu això significa que era una antiga muralla.

Vam ser fins a la plaça de Sant Felip Neri, ens fixem en ella i veiem que té 5 costats. Just al centre hi ha una font octagonal, ens acostem a les parets i veiem impactes de bales, allí van morir molts nens.

Mirem per les parets i veiem fanals, ens sonen, semblen familiars, les havíem vist al carrer de Bertrellans però les han renovat, abans eren d'estil gòtic i ara hi ha rèpliques.

Més tard, a la plaça Garriga i Bachs, ens topem amb un monument. Aquest monument estava dedicat als Herois del 1809, conegut popularment com el monument als Marits de la Independència, construït entre els anys 1929 i 1941 pels escultors Josep Llimona i Vicenç Navarro i l'arquitecte Pere Benavent. Ens fixem bé en les estàtues i podem observar que sota aquest monument hi ha una placa amb alguna cosa redactat, en la qual posa;
EL P. JUAN CALLIFA: EL Dr. JOAQUIN POU, D. JUAN MASSANA, D. PEDRO LASTORTRAS, D. JULIAN PORTET I D. RAMÓN MES VAN SACRIFICAR LA SEVA VIDA PER DÉU, PER LA PÀTRIA I PEL REI. LA CIUTAT AGRAÏDA ENALTEIX AQUÍ PERPÈTUAMENT LA SEVA MEMÒRIA. MCMXXIX (1929).

Per fi arribem al carrer del Bisbe, en mirar a la dreta podem observar un pont gòtic que ens crida molt l'atenció, ja que pel que sembla connecta a dos edificis entre si. En tenir tanta curiositat, hem anat a preguntar-li a un guàrdia que estava fent la ronda i amb molt gust ens ha respost a la nostra pregunta; és el pont connecta el Palau de la Generalitat i la residència del President de la Generalitat.

La Casa dels Canonges que servia de residència als canonges regulars de la Seu a partir del segle XIV, d'aquí ve el seu nom.

Uns metres més enllà trobem les ruïnes d'un Temple romà. Les columnes que veiem són del segle I a.c i comprovem que actualment és la seu del Centre Excursionista de Catalunya.

Sortim i ens fixem en la placa que hi ha al costat de la porta, deduïm que és l'altura sobre el nivell del mar d'aquest lloc de Barcelona.

Una vegada visitada aquest carrer, ens dirigim a la Plaça de Sant Jaume, on està el “cor polític”, no us penseu que és un cor de debò, solament és una metàfora que es refereix al fet que se centren diversos edificis a la mateixa plaça relacionats amb la política.
Els dos edificis més emblemàtics que componen aquesta plaça són la Generalitat i l'Ajuntament. Anem a preguntar-li a un guàrdia en la porta de l'Ajuntament sobre aquests dos edificis, però abans de res ens quedem observant les façanes,són medievals i precioses. Aquí ho podeu observar:

Santa Maria del Mar construïda al segle XIV. Aquesta església és molt àmplia i bonica, us la recomanem visitar. Aquí al costat podeu observar com és per fora i per dins. Preciosa, Al fet que si?

Fossar de les Moreres. Ara us explicarem una mica d'història sobre aquesta plaça, que és molt interessant i tràgica.

El Fossar de les Moreres va ser un antic emplaçament del cementiri de la parròquia de Santa María del Mar on l'any 1714 molts dels màrtirs, defensors de Barcelona van morir i van ser enterrats en aquest cementiri. Federic Soler i Hubert va fer un poema, una part del poema està en la inscripció del mur del Fossar de les Moreres, que diu així:

"Al Fossar de les morers

no s'hi enterra cap traïdor:

fins perdent nostres banderes

 serà l'urna de l'honor..."

No només està la placa que crida l'atenció, també en aquesta plaça aquesta un pebeter que s'inauguro l'11 de setembre de 2007.Acabem de veure una tenda on hi ha una senyora fora, anem a preguntar-li que pensen sobre el pebeter. Li preguntem i la senyora molt amable ens respon amb paraules textuals: “ A mi al principi no m'agradava però amb el pas dels anys una s'acostuma…”. Li donem les gràcies i sortim d'allí.

Anécdotas:

Una de les anècdotes mes gracioses és que quan anàvem a anar al punt de trobada per anar-nos a casa a la Plaça de l'Angel i nosaltres ens equivoquem i ens vam anar a la Plaça dels Àngels que està a 15 minuts de la Plaça de l'Àngel així que vam haver d'anar fins a allí amb el cansats que estàvem.